Rafel G. Bianchi | Debe haber algo que esconder

Rafael Estrany tingué un paper fonamental en la vida artística de Mataró i en la protecció i constitució del seu patrimoni artístic. Sota encàrrec de la Generalitat de Catalunya, durant la guerra Estrany va rescatar nombroses obres d’art, especialment religioses, d’una segura destrucció. La creació del Museu de Mataró, el 1942 li donaria l’oportunitat de mantenir i fer públic aquest patrimoni. La seva actitud fou sempre generosa i oberta a les expressions artístiques de les generacions més joves. No obstant, la seva activitat conservadora del patrimoni no estava exempta de peatges i compromisos. És probablement aquesta necessitat el que explica que realitzés uns retrats de Franco, dos petits i un de gran dimensions, pintats a partir d’unes sessions del natural, a Madrid. El gran retrat va ser destinat a presidir la Sala de plens de l’Ajuntament de Mataró. Retirat amb l’arribada de la democràcia, el retrat va desaparèixer a les reserves del Museu: una mena de tabú s’instal·lava sobre aquesta peça.

Rafael Estrany va escriure a una llibreta de comptabilitat (amb el seu “Debe/Haber”) un dietari sobre els anys de la guerra. A partir d’aquest material i de documents posteriors, Rafel G. Bianchi estableix una mena de story-board que traça la narració d’uns fets incòmodes no només per els protagonistes involucrats en el seu moments sinó per les generacions actuals i des de posicions ideològiques força diferents, cadascú per les veses raons. Amb la només aparentment ingènua claredat de la línia clara (l’estil de còmic de Tintín) Rafel G. Bianchi aborda una època massa sovint tractada des d’una dicotomia simplificadora o d’un relativisme pervers. Fer història és, en certa manera, fer balanç. Però els deures i els havers no són sempre clars ni unívocs, de manera que sempre queden comptes pendents…

Àlex Mitrani