L’hora del pati

dijous 27 de juliol
21.45 h

Lúa Coderch
+ gandula solidària
+ Delipe Fantaos

 

 

Lúa Coderch
Shelter. The human chair, 2018
5’03”

Shelter [Refugi] es refereix en primer lloc a les coses que tenen significat a les nostres vides: l’amor, l’amistat, la memòria i els objectes que el contenen; els llocs, les històries que rebem i construïm, la possibilitat de parlar i connectar amb els altres.
El projecte consta de quinze càpsules de vídeo (2015-18), filmades en els paisatges de dos continents diferents, i responen a aquesta manera de treballar que contínuament es fa i es desfà: tria un lloc, mira què et pot oferir i construeix un petit refugi amb el que tinguis a mà.
Direcció i guió: Lúa Coderch. Càmera: Adrià Sunyol. Edició: Lúa Coderch i Adrià Sunyol.

Lúa Coderch
Palau de vent, 2021
48′

Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb trobar o buscar una direcció en l’espai o el temps com amb l’experiència d’una pèrdua de sentit més difusa i profunda. Lluny de tractar grans gestes èpiques, Palau de vent és una exploració de la qüestió de la desorientació, un desencaix vital que es viu com individual, però que en realitat és compartit, i que deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que mai acaben de complir-se. El projecte videogràfic adopta de forma lliure l’estructura d’una tragèdia clàssica, on una protagonista sense rostre transita per un paisatge nocturn, com en un somni, i la narrativa sembla suspesa en el temps, sense un desenllaç i sense lliçó moral. A mode de cor, l’acompanyen tres personatges dubtosos i esquius, fruit de la revisió de la figura de la sirena mitològica: veus que representen alhora el coneixement, l’atracció i el perill, però també la possibilitat de traçar un sentit i una cardinalitat pròpies.
Direcció i guió: Lúa Coderch. Assistent de direcció: Lluís Nacenta. Càmera: Maria Nova López. Edició: Lúa Coderch i Chema Mumford.
Projecte premiat ex aequo juntament amb ‘Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por’ de Mireia Sallarès a la 7a Edició del Premi de Videocreació, organitzat per la Xarxa de centres d’Arts Visuals de Catalunya, l’Arts Santa Mònica i el LOOP Festival.


Delipe Fantaos
El meu primer disc Embalo Maravilhoso és la meva abraçada molt forta a la meva família i al Brasil. Lluny del patriotisme…
És el meu homenatge a un Brasil de la nostra gent. Sense fronteres i sense bandera. Un registre del meu anhel…
Aquest disc va ser produït pel meu estimat amic Manu G. Somni.
www.instagram.com/delipe_fantaos/
www.felipedantas.bandcamp.com/releases