Pàgines en construcció

Pàgines en construcció.
50 anys de revistes acoblades, experimentals i rares de l’Estat espanyol
23.03.24 | 28.04.24

Una iniciativa i col·lecció de Pepe Murciego

La mostra rodant PÀGINES EN CONSTRUCCIÓ suposa una àmplia mirada a les més singulars revistes acoblades, experimentals i rares que, des dels anys 70 i fins als nostres dies, han traçat el camí i abonat el terreny de l’experimentació editorial a l’Estat espanyol, (d)escrivint i dibuixant un recorregut transitable, d’una cosa tan inassible, transmutable i dispersa, fins a la seva pròpia definició, com ho són les edicions que ens ocupen. Més properes a l’experimentació visual i al llibre objecte, que al clàssic format de llom o grapa, les revistes experimentals, acoblades o rares, són editades en la majoria dels casos per artistes o creadors literaris que busquen en el plaer d’editar una prolongació essencial del seu treball artístic o poètic, amb la qual cosa podríem afirmar que no són exactament revistes d’art, sinó d’artistes. Una forma d’expressió, en procés i relació, gestada en les combinatòries de diferents llenguatges i sistemes de comunicació, que aspira a transformar l’acte de llegir en acte de mirar (i no només), col·locant-se al marge dels circuits habituals i buscant un lector especial, un receptor atent i més còmplice que mai. PÀGINES, malgrat la seva excentricitat i singularitat objectual, atès que són pàgines tot el que s’hi “hojea y ojea”, i EN CONSTRUCCIÓ per constituir constants processos d’”edificació” i experimentació, en els quals l’”edifici” construït és tan notable com el processual -ciment o maons- utilitzats per aixecar-lo.

Revistes sempre disposades a un constant procés de construcció, experimentació, confecció, error, malentès… PÀGINES EN CONSTRUCCIÓ transita principalment per les peces més singulars de la humil, però sucosa col·lecció de revistes rares que atresora Pepe Murciego, artista interdisciplinari i coeditor, des de 1993 i al costat de Diego Ortiz, del projecte d’acció i experimentació editorial La Más Bella; completant la seva arquitectura amb altres revistes excèntriques, prestades per col·leccionistes amics o els mateixos editors de les mateixes. Seguint l’empremta traçada des de fa dècades per futuristes, dadaistes, constructivistes, surrealistes, lletristes, conceptualistes, mail-artistes, fluxistes i fins i tot punks, i deixant-se impregnar per tota una sort de mestissatges, marcats per la recerca constant d’espais diagonals o paral·lels de creació, les revistes acoblades, experimentals o rares són atípics contenidors d’art o, per ser més exactes, atípics contenidors creats per i per a artistes, equivalents a museus portàtils. Publicacions col·lectives en què l’editor es transmuta en una sort de compilador, confeccionador i alquimista de pàgines atípiques, compilades en un contenidor excèntric i ofertes a un lector que, en la majoria dels casos, comparteix la seva singularitat. Caixes de cartró o fusta, carpetes de gomes, estoigs amb cremallera, davantals de cuina, cistelles de vímet, llaunes de de conserva, cometes voladores, bolquers de nadó, cartrons d’ous, paquets de tabac, sabatilles esportives, boles de màquina expenedora, ampolles de xarop, cosidors compartimentats… són alguns dels seus (in)habituals contenidors. Poemes objecte, visuals o discursius, dibuixos, pintures, serigrafies, fotografies, petites escultures, vídeos, peces d’art sonor o música experimental, partitures d’acció, collages, encunyats, frottages, cadàvers exquisits… fins i tot materials efímers com martells de caramel, globus aerostàtics, ampolles de vidre, llaunes de sardines o passejos, qualsevol (in)disciplina, material o objecte pot convertir-se en pàgina d’una revista acoblada, experimental o rara, sempre disposada a un constant procés de construcció.

Ja no hi ha prou ulls i mans per “llegir, fullejar i”; les seves propostes perceptives demanen una implicació més sensitiva i emocional. Cal assenyalar com a models històrics de referència (encara que no únics), La Boîte a Valise, construïda per Marcel Duchamp a partir de 1936; les Fluxus Box, confeccionades per George Maciunas entre 1963 i l’inici dels anys 70; o la precursora experimentació editorial a l’Estat espanyol de Dau Al Set, a la ciutat de Barcelona entre 1948 i 1956; o de la revista Neon de Suro, a Mallorca, entre 1975 i 1982.

PÀGINES EN CONSTRUCCIÓ passeja així mateix de la mà d’inhabituals editors, artistes i poetes als quals hem d’agrair la seva precursora tasca experimental a l’Estat, realitzant-los mestres i agents de contagi d’aquesta “història i histèria” que ens ocupa: ZAJ, Julio Campal, Esther Ferrer, Joan Brossa, Isidoro Valcárcel Medina, Concha Jerez, Fernando Millán, Bartolomé Ferrando, Vicenç Altaió, José Antonio Sarmiento, J.M. Calleja, Antonio Gómez, Carles Hac Mor, etc.

La mostra PÀGINES EN CONSTRUCCIÓ conté múltiples exemplars de les més singulars revistes acoblades, experimentals i rares, editades en l’àmbit espanyol durant els últims 50 anys: 100% PVC, 598, Abreojos, Aire, Al Buit, Al-harafish, Anca, Anomalia Comprimit, Apartat 14.479 Madrid, Bandera Nòmada, Branques, Caixa de Truenos, CAPS.A., Cataclístics, Cave Canis, Collage, Container, Chá, De Viva Veu, Delta Nueve, Èczema, El Cártel, El Costurero de Aracne, El Naufraguito, El Paraíso, Entretelas, experimenta…, Fenici, Fíjate, Grisú, Inediciones, La Factoría Barroca, La Jirafa en Llamas, La Más Bella, La Nevera, La Ruta del Sentido, La Wevera, Las Ciervas, Labola, Labolsa, Lalata, Lamosa, Libre de Texto, Malalletra, Menú, Metamorfosis, OBBOpoema, P.O.BOX, Pa’ Menjar ‘Aparte, Papel Engomado, Paper Mind, Perdura, Periferia Imaginaria, Píntalo de Verde, ((Ras)), Revista Caminada, S.T. Libro Objeto, Salamandria, Texto Poético, Tres en Suma i Veneno.