David Ymbernon | Les intuïcions de Latung La La

David Ymbernon (Igualada, 1972) és un artista multidisciplinari, visual i poeta, posseït pel color taronja (això fa que se’l reconegui a l’instant, és la seva carta de presentació).

Estudia pintura a Tàrrega, on inventa el personatge Latung La La. A Barcelona s’introdueix en el món poètic de la mà de l’escriptor Carles Hac Mor, amb qui fa moltes col·laboracions. “Les pràctiques d’Ymbernon s’influeixen recíprocament, la seva grandíssima creació, pictòrica, objectual i teatral és enorme, de proporcions superlatives, radical per poc pretensiosa, per poc impostada o gens fingida, per poc interpretada, per la poca separació entre vida o quotidianitat i art”.1

Fa les primeres accions i performances a Metrònom, al CCCB i al Teatre Malic, entre altres. Una d’aquestes accions és Poesia Visual Culinària (Premi Nacional d’Accions Artístiques a Vespella de Gaià, 1999).

Exposa en galeries, museus i espais d’art. Destaquen les exposicions individuals que ha fet a la Galeria Joan Prats-Artgràfic (Barcelona), a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), a Can Manyé (Alella), a les col·lectives a l’Arts Santa Mònica (Barcelona), al Festival Internacional de Fotografia SCAN (Tarragona) i al Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), entre d’altres. L’historiador i crític d’art Josep Miquel Garcia manifesta que Ymbernon defuig els llinatges i que consolida un llenguatge en la hibridació dels gèneres, sense llindars ni acotacions.2 I el crític i sociòleg Arnau Puig apunta que “amb un gairebé no-res pels altres, ell en fa el més meravellós del món”.3 La seva obra forma part de col·leccions com la del cuiner Nandu Jubany, Olor Visual (d’Ernesto Ventós) i la Fundació Vila Casas.

Publica poesia en antologies i Carbassa emergent (LaBreu Edicions, 2015), el seu primer llibre individual. El crític literari Jordi Marrugat assenyala que “Ymbernon fa adonar-nos que vivim adormits en la tranquil·litat d’unes estructures de pensament estables sobreposades a un món inestable i divers, que el seu art imaginatiu és un crit rebel per a què despertem al somni del real, ens posa enfront de la nostra pròpia incapacitat de relacionar-nos amb allò que tenim al davant si no encaixa en els nostres esquemes preestablerts de la realitat, de renovar i canviar les nostres concepcions com només la imaginació pot fer-ho”.4

El llenguatge escènic de David Ymbernon se situa entre la poesia visual, el teatre d’objectes i el parateatre. Latung La La pilot-cuiner (2000) fou la primera obra de més de 20 aplegades sota el títol Latung La La, que el porten a participar en tota mena de teatres i festivals d’arreu. Carles Hac Mor explica que “Latung La La és el mestre de David Ymbernon, un guru que s’ha inventat, una entelèquia que no arriba a personatge i que alhora és més que un personatge, un ésser líric sobre el qual Ymbernon va fent posades en escena, i que aquesta insistència és engrescadorament mereixedora d’elogi i demostra una tenacitat obsessiva pròpia de grans autors”.5

Destaca la participació en festivals com el GREC Festival de Barcelona, Territori Festival (Bellinzona, Suïssa), Festival TNT-Terrassa Noves Tendències i Festival FIDENA Figurentheater der Nationen (Bochum, Alemanya), entre altres. La historiadora de l’art i crítica teatral Tena Busquets (directora del Teatre Principal d’Olot i del Festival Sismògraf) es va declarar admiradora secreta de Latung La La en un article a la revista d’arts escèniques Atributos, on escrivia que “el món d’Ymbernon no és una ficció, sinó un univers vital i singular, que dir ‘la seva vida és una obra d’art’, en el seu cas és literal, i que Latung La La es passeja per tots els gèneres artístics transformant-los i sacsejant-ne les normes”.6 I de la mateixa manera, el titellaire Toni Rumbau (exdirector del Teatre Malic i del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions) escrivia a la Revista Putxinel·li que “hi ha tot un misteri darrere els plantejaments que fa Ymbernon, que ens trobem davant d’una aposta d’art total en la que l’artista necessita veure’s embolcallat de tot allò que constitueix el seu univers”.7

 

1 Carles Hac Mor, “Tot hi penja d’un fil, per sort” (text amb motiu de l’espectacle Latung La La i la llum emergent, 2010).

2 Josep Miquel Garcia, “Latung La La a la Capella de Sant Corneli” (text del catàleg de l’exposició a la Capella de Sant Corneli, Cardedeu 2007).

3 Arnau Puig, “Les iniciatives de David Ymbernon” (Revista Bonart, desembre 2008).

4 Jordi Marrugat, “L’art de David Ymbernon o la imaginació com a salvavides en temps de crisi” (Diari digital Núvol, juliol 2014).

5 Carles Hac Mor, “Les ales de Latung La La” (Diari Avui, 06-03-2003)

6 Tena Busquets, “A Latung La La d’una admiradora secreta” (Revista Atributos, número 2, 2008).

7 Toni Rumbau, “David Ymbernon: un misteriós pioner del teatre d’objectes” (Putxinel·li Revista de Titelles, Ombres i Marionetes, juny 2014).