“Agafeu-vos de la mà i pugeu a l’infern”. Ramon Guillen-Balmes

Ramon Guillen-Balmes
Nota biogràfica

Ramon retrat 01_bn

Nascut a Cornellà de Llobregat l’any 1954, l’artista va viure a Font Romeu, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló, durant la seva infància i adolescència. Va estudiar a la Llotja de Barcelona de 1973 a 1978, any en què va entrar a formar part del Taller Experimental d’Arts Plàstiques, integrat per escultors i pintors procedents de Llotja i Massana. L’escultura va acabar decantant l’interès d’alguns dels artistes d’entre els quals, el 1980, va sorgir el Grup Usquam format per Elena Carbonell, Manel Civit, Pedro Saralegui i Ramon Guillen-Balmes. Tots ells tenien en comú una determinada manera de concebre el volum dins l’espai: no buidaven la matèria per aconseguir-lo, sinó que el construïen mitjançant l’assemblatge de materials diversos.

Els inicis artístics de Guillen-Balmes havien estat molt vinculats al dibuix, però ben aviat les formes planes d’aquest s’alliberaren del paper i Guillen-Balmes començà a realitzar petites construccions en fusta i paper de seda blanc. El color blanc i el de la fusta natural es mantindran al llarg de la seva carrera. De les petites maquetes passà a les Panòplies eòliques [vegeu sala 2] incloses dins la sèrie denominada Eines, obres de major format, destinades a ser mogudes pel vent. Ben aviat un altre element natural irromprà en l’obra de l’artista: l’aigua. [vegeu sala 1: Modificadora d’ones, 1984; Les boies lliures, 1983-1987].

Mentre treballa en aquests projectes, Guillen-Balmes exposa regularment a galeries i centres d’exposicions a Barcelona (1980, 1983, 1986), Sant Cugat (1984), Reus (1986) o Cadaqués (1986), entre d’altres. Alhora, realitza edicions d’obra gràfica i el seu treball es dóna a conèixer en diferents publicacions.

Una obra singular és el ballet-escultura Eòlica (Miratge), (1987). Una escultura en forma d’ala s’adapta a l’esquena d’una ballarina, l’acció de la qual és enregistrada en vídeo [vegeu sala 2]. Aquesta dansa-escultura representa l’inici de la progressiva incorporació del cos dins l’obra de Guillen-Balmes.

Des de 1989 l’artista és docent a l’Escola Massana de Barcelona i el mateix any, amb Usquam, rep una beca de la Generalitat de Catalunya per a la realització del projecte Artists from Barcelona. Eight Options, a Denver, Colorado.

L’any 1990 presenta l’exposició Arqueologia d’artista a la Galeria Àngels de la Mota de Barcelona i el 1991 exposa Objets trouvés a la Galeria Container de Florència. [vegeu sala 3]. L’any següent produeix Petita Pol·lució al Pallars-Jussà, per a la Fundació Art i Territori. En el context de l’Olimpíada Cultural de Barcelona, Guillen-Balmes presenta 11 metres llisos als jardins del Palau Robert. Aquell mes d’abril comença la seva primera llibreta de tapes negres [vegeu sala 7]. En aquest període les eines i les formes orgàniques sense funció aparent que conformen les Arqueologies d’artista, conviuen amb els denominats Models d’ús que es generen a partir de les propostes que l’artista fa a persones molt properes i les comandes que l’artista rep d’amics i coneguts per a elaborar “quelcom” que els ajudi a complir un desig o a solventar alguna mancança. Algunes d’elles són realitzades durant la seva residència a Valence-sur-Rhône i exposades al museu d’art d’aquesta ciutat [vegeu sala 5. Per als àngels absents (Petit vertigen per a Àngels de la Mota), 1993; Model d’esperes per a Anna Borrell, 1994; Model d’ús per a Ángel Corral, 1998].

L’any 1994 es succeeixen exposicions a galeries de València, d’Andorra i de Girona i rep una beca del Ministerio de Cultura espanyol per a la promoció exterior, gràcies a la qual realitza, a Carcassona, el projecte Commandes, l’any 1995.

Aquest any l’artista parla per primera vegada de les “flames” a les seves llibretes. Es tracta dels 11 Modèles pour Sensi. La seva comanda està formada per onze desitjos [vegeu sala 5].

L’any 1996 Guillen-Balmes realitza Petits exercicis dedicats (projectes per a dotze dones artistes a qui admirava, com Jana Sterbak, Rebecca Horn, Louise Bourgeois i Sophie Calle). Nous Models d’ús es succeeixen al llarg de 1997, any en què presenta la seva obra en exposicions individuals a les galeries Pèrgamon, Carles Poy, Espai 22a, Col·legi d’Aparelladors de Barcelona i també al MACBA, en què participa a l’exposició Introversions. Aspectes de la Col·lecció.

Vinculats als Models d’ús, Guillen-Balmes engega el projecte Models provisionals [vegeu sala 6] a partir de nus procedents de fotografies eròtiques dels segles XIX i XX, les quals són també objecte d’experimentació amb la fotografia estereoscòpica.

Després d’un període com a artista en residència a Canadà, l’any 1999 realitza l’exposició Les invités a Montreal. Entre l’any 1999 i 2000 realitza multitud d’encàrrecs, de models d’ús i de panòplies. El 2000 exposa Models d’ús 1999–2000 a la Galeria Antonio de Barnola de Barcelona i el 2001 participa a exposicions a Grenoble, Vic i Malmö, Suècia. Entre les darreres obres de Guillen-Balmes destaquen Condició d’artista. Segon model propi (2001), projectada per a ell mateix, i Model d’ús per a Gemma Pinedo, que no va arribar a ser emprovat.

Ramon Guillen-Balmes va morir massa d’hora, als 47 anys, el desembre de 2001. Des d’aleshores la seva obra ha estat objecte de diverses revisions monogràfiques i ha format part d’importants exposicions col·lectives.