Perejaume | Guardar a fora

Imatge: captura de la projecció Encendre el mar, 2021.

“Perejaume, malgrat li pesi, és un artista i escriptor de culte. Les seves obres i llibres han creat un cos d’imatges i d’idees que, un cop superada la seva aparença anacrònica, constitueixen una esmena a les nostres formes de vida globalitzades. La seva adhesió al localisme no té un rerefons folklòric, sinó radical. Quan el sistema de l’art sembla demanar un internacionalisme acrític, Perejaume transita aquest món des d’una perspectiva lligada a la materialitat històrica i ancestral del camp. Una descripció injusta fora considerar-lo un poeta, accepció que se li adjudica per la seva capacitat d’apropiar-se del llenguatge que sovint posa de cap per avall amb l’ajuda d’una ironia enlluernant. Millor fora considerar-lo un pagès que en algun moment fou artista.”  (Carles Guerra)

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957)
L’artista ja havia fet exposicions escampades a llocs diferents com Retrotabula (2003) que tenia dues meitats, una a Vitòria i l’altra a Granada, o bé Girona, Sant Pol, Pineda i la Vall d’Oo (1997) i Bocamont, Ceret, Figueres, el Prat, Tarragona i Valls (2000) amb una obra a cada un d’aquests indrets.
Algunes exposicions i publicacions destacades:
Deixar de fer una exposició (MACBA, 1999); Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011); Maniobra de Perejaume (MNAC, 2014) i La pintura i la boca (1993); Obreda (2003); Fonts líquides i fonts lignificades (2020).