Allà on no ens demanen | Jornades d’art i educació

Investigació

Volem convidar a treballar amb nosaltres a un agent del món de la investigació educativa com és el cas de Caterina Almirall. La visió crítica i transversal que pot aportar una investigadora durant els dos dies de les jornades, pot ajudar a ressituar les futures edicions de Zona Intrusa i a establir llaços entre els diferents projectes.

Així, el tancament de la jornada serà una devolució on destacar aquelles preguntes i eixos de debat transversals. Una mirada des de l’anàlisi i amb una visió de conjunt de les propostes presentades. 

Formats

El projecte Zona intrusa porta l’estranyament i la disrupció als instituts de secundària de Mataró. Volem que aquest esperit performatiu sigui present a aquestes jornades, alterant el format clàssic de conferència. Per aconseguir-ho, plantegem tres formats diferents per debatre i conversar col·lectivament.

Aquests formats són:
Entrevista, Esbarjo i Fòrum.

El format Entrevista vol portar la conversa a un terreny similar l’entrevista radiofònica, per això comptem amb la moderació del artista i comissari Quim Packard.

Esbarjo comptarà amb la moderació de l’artista i educador Jordi Ferreiro, que fent servir diferents micro-accions performatives, entrevistarà els ponents d’una manera lúdica.

Fòrum és un format on posar en relació diferents iniciatives, presentant cada projecte des conceptes clau o preguntes que planteja la moderadora. Una forma de conèixer els projectes evidenciant la diversitat de formes de fer i propiciant el diàleg. Aquest espai també vol obrir el debat amb el públic i per això la disposició de l’espai és absolutament diferent, per generar una situació proximitat. Ho modera Caterina Almirall.

Intrusismes

Moltes vegades, aquests projectes residents a instituts i escoles tenen dificultat per aturar-se i pensar sobre la pràctica realitzada. Una de les idees principals d’aquestes jornades és generar un espai de reflexió conjunta. Per aquest motiu volem potenciar aquest concepte d’intrusió, convidant a diferents agents amb els quals puguem contrastar la feina realitzada a les 10 edicions de Zona intrusa i plantejar reptes i direccions de futur.

Plantegem aquestes jornades en 3 blocs temàtics o tres intrusismes per part de diferents agents i col·lectius que aportaran la seva mirada en aquest moment de revisió i replantejament de Zona intrusa:
   Intrusió #1.
   Intrusió #2.
   Intrusió #3.

Intrusió #1.
Entrevista I Esbarjo (taula rodona)
Dijous 6 de juliol | 9.30-15 h

Contextualització dels 10 anys de Zona intrusa amb els impulsors i els  diferents comissaris de les deu edicions

En aquest primer bloc es vol contextualitzar el projecte Zona intrusa, donant veu a alguns dels agents que han participat en aquest projecte, des del seu origen l’any 2006 fins a la seva darrera edició.
Per fer-ho, aquest bloc compta amb dues xerrades que volen visibilitzar els diferents aspectes presents en un procés de mediació.

D’una banda, una primera trobada en format entrevista amb diferents comissaris per visibilitzar els reptes i decisions que sorgeixen a l’hora de dissenyar projectes i situacions per tal de pensar experiències d’aprenentatge que posin en sintonia l’artista i/o l’objecte artístic en el context educatiu.

Posteriorment, una taula rodona (esbarjo) recull totes les experiències vitals que han travessat aquest projecte. Vivències i situacions viscudes pels alumnes, docents, educadors que han participat o participen de la transformació pedagògica de Zona intrusa. Les participants a la taula rodona són Ariadna Lligoña (alumna), Golly Rectoret (docent), Marta Frías (ex-alumna) i Cèlia Prats (educadora).

Intrusió #2.
Fòrum
Dijous 6 de juliol | 15-17 h

Projectes artístics amb residència en escoles i instituts

El bloc de la tarda centra tota l’atenció en tres projectes artístics de residència a instituts catalans.

Convidem Maite Palomo i Bruna Dinarès (Art i escola – Vic), Diana Sans (Bòlit mentor – Girona) i A bao a Qu (Creadors en residència – Barcelona) amb l’objectiu de generar un espai de diàleg on creuar experiències i dubtes amb una investigadora del camp de l’educació crítica com Caterina Almirall.

  • Creadors en residència (Barcelona)

Es tracta d’una iniciativa que s’inicià el 2009 i de manera conjunta des de l’Institut de Cultura de Barcelona, Fàbriques de creació, A Bao a Qu, i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb la col·laboració del MACBA. El projecte va néixer de la necessitat de vincular la creació artística i l’educació. El programa està orientat a sensibilitzar i educar en la percepció, comprensió i gaudi de les arts des dels instituts, tot acostant l’art als joves i generant noves metodologies i nous models d’aprenentatge. Els artistes residents, els creadors, intervenen als instituts com a autors, i desenvolupen els seus projectes acompanyats pels alumnes, que participen de manera habitual en el procés de creació. Així doncs, els alumnes comparteixen el projecte i el procés de creació de l’obra a més de participar-hi de forma activa, on la reflexió té un paper essencial. www.edubcn.cat

  • Art i Escola (Vic)

El programa, que té com a fina promoure i posar en valor la presència de l’art a les escoles, està impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics i d’altres institucions culturals i educatives de la ciutat. Des dels seus inicis el 2011, el projecte es desenvolupa conjuntament amb els centres d’educació infantil, primària i secundària de les escoles/instituts que s’hi adhereixen. Es parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, en la seva multiplicitat de formes, pot proporcionar eines útils per revitalitzar accions educatives. En cada edició, es proposa un tema prou ampli que es pugui treballar des d’àmbits com les ciències socials, ciències naturals, educació visual i plàstica, tecnologia, matemàtiques, etc. www.artiescola.cat 

  • Bòlit Mentor (Girona)

El projecte, que combina educació i creativitat amb un programa pilot basat en l’experiència,  va començar el 2012 amb l’objectiu d’establir una connexió entre les escoles i els centres culturals de la ciutat. L’activitat consisteix en introduir artistes visuals als centres d’educació secundària per desenvolupar un projecte creatiu conjuntament amb els estudiants. El projecte està dirigit per un curador d’arts visuals i la selecció d’artistes participants es fa a través de convocatòria pública. Els instituts hi participen posant a disposició les seves instal·lacions mentre que els artistes reben suport financer per tal de dedicar-se enterament al projecte. El resultat del projecte culmina amb una exposició i diverses activitats complementàries. www.bolit.cat

Intrusió #3.
Presentació de Porositats_Laboratori d’art i educació
Divendres 7 de juliol | 10-14 h

Contextualització: PorositatsLab

Obrim un tercer bloc a altres projectes “intrusos” amb els que compartim punts de vista i afinitats com és el cas de PorositatsLab.

El laboratori d’art i educació Porositats és un projecte impulsat pel Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb ACVic Centre d’Arts contemporànies.

Des de principis de 2016, en col·laboració amb els ajuntaments corresponents, es desenvolupa a tres municipis pilot: Granollers, el Prat de Llobregat i Terrassa.

El seu objectiu és investigar i experimentar l’articulació entre les arts visuals i l’educació en l’àmbit municipal i establir relacións entre els centres d’art municipals i els centres educatius (d’Infantil, Primària, Secundària), per tal d’aconseguir millores metodològiques que contribueixin a consolidar estructuralment la connexió entre ambdues comunitats: l’artística i l’educativa.

A partir del coneixement especialitzat i l’experimentació multidisciplinària, transversal i col·laborativa, cada grup de treball ha dissenyat i desenvolupat  un projecte específic per al seu municipi:

•PorositatsLab_Granollers: Memòria (Glòria Fusté i Anna Estany)
•PorositatsLab_El Prat de Llobregat: Modulacions [La Paraula]  (Cristina Castells i José Antonio Delgado)
•PorositatsLab_Terrassa: [TERRA oasi] (Gabriel Verderi i Marta Ruiz)

Ara que Zona Intrusa compleix 10 anys i tanca, o no, un cicle, creiem oportú per a repensar-se, poder acollir en aquestes jornades de reflexió un projecte amb similituds i punts de confluència que tot just està iniciant el seu recorregut.