Zona intrusa 13. Un temps sense temps

María Alcaide
Hi ha temps per tot

El taller plantejat per María Alcaide proposa una anàlisi col·lectiva dels fenòmens constructors del nostre temps, posant especial atenció als processos relacionats amb la transformació del temps de treball i el temps d’oci, així com amb l’alteració dels fluxos productius i els canvis que a nivell social aquests poden desencadenar. La proposta s’activa posant en joc estratègies vinculades amb la pràctica artística, les xarxes socials i la ciència-ficció, aprofundint en termes com la informatització, la immaterialitat i la deslocalització del treball, conceptes rellevants si volem comprendre els mecanismes d’acumulació de capital simbòlic que s’estan produint avui dia en les nostres ciutats i les seves conseqüències.

El taller, estructurat en tres sessions, s’inicia amb la presentació d’obres d’artistes referents que tracten qüestions relacionades amb aquest tema – Francis Alÿs, Esther Ferrer, Mar Canet i Varvara Guljajeva, Mariona Moncunill, La Zowi, Stanley Kubrick o Rosalía-, per tal d’activar una proposta pràctica que permeti repensar el present a través del futur, utilitzant eines narratives vinculades a la ciència-ficció. La proposta, doncs, es concreta en la construcció d’una història imaginada que tingui lloc en el futur, però que contingui o posi en joc elements crítics relacionats amb el nostre ús del temps en el present.
La formalització del taller acaba sent una espècie de fotonovel·la en diversos actes, amb la idea que els alumnes construeixin una història a través de la combinació de textos i imatges per a ser mostrada a través de la plataforma d’Instagram.

 

María Alcaide
(Aracena, Huelva, 1992)
www.mariaalcaide.com

María Alcaide és graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster en Investigació en Art i Disseny per l’Escola Eina de Barcelona. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i ha realitzat exposicions individuals a la Galeria Àngels Barcelona («Guǎnlǐ de shǒu: The managed hand», 2019), a Lamosa Laboratorio Modulable Artístico de Cuenca («Blogger affair», 2019) o a la Sala Iniciarte de Córdoba («Bureau désespoir», 2017), entre d’altres. Actualment és artista resident a Sant Andreu Contemporani – Fabra i Coats (2020) i al llarg de la seva trajectòria ha estat guardonada amb la beca INJUVE (Madrid, 2019), la beca de residència Bilbaoarte (Bilbao, 2018) i amb la beca de creació de la Sala d’Art Jove (Barcelona, 2016).

Els seus treballs parteixen de la seva experiència quotidiana i investiguen al voltant de les relacions estètiques i de poder que es donen en el seu entorn més proper a través de mitjans com la fotografia, la instal·lació, la performance, l’art tèxtil o l’edició de llibres d’artista. La ficció com a estratègia té un paper rellevant en la seva pràctica artística, ja que sovint encarna personatges -fingint ser una altra, adoptant rols que no li són propis- per tal de reflexionar i posar en evidència les friccions ideològiques i polítiques que tenen lloc en la domesticitat.