22 finestres

L’aperitiu del M|A|C

És un recurs habitual referir-se a l’art contemporani com un àmbit de treball que reflexiona sobre les problemàtiques de la societat. Si bé és cert que aquesta definició sovint respon a una retòrica benintencionada, molts dels artistes presents en aquesta exposició tenen una pràctica artística amb un fort ancoratge amb temes relacionats amb la realitat que ens afecta (que no té perquè tenir relació amb la periodística, ni amb les polèmiques que incendien les xarxes socials). Treballen en línies d’investigació que tenen similituds amb els especialistes en la matèria, però que es poden permetre preguntes centrades en punts de vista o escletxes que un procediment més científic o ortodox requeriria. D’altra banda, disposen d’un discurs sòlid que el raonen sense desplegar el seu currículum visual i sense fer ús de certs solipsismes acadèmics, de tal manera que són atractius per a un públic ampli que no es limita al més afí al món de l’art.

Aquests artistes ens proposen compartir els seus coneixements amb un format lleuger, d’intervencions curtes –menys de 40 minuts– i amb la suma de dos creadors que aborden temàtiques relativament similars, per tal de crear links i transvasaments d’idees. I amb el caràcter distès i propici a l’intercanvi d’opinions que ofereix l’hora de l’aperitiu.

12.02.22 | L’aperitiu 1 | 12 h
Azahara Cerezo
Obrir una mina, fabricar un telèfon
Mireia c. Saladrigues
Al final, també som pols

Al final, també som pols _ Mireia c. Saladrigues
Minúscula i gairebé imperceptible, la pols és un material tan omnipresent i multiforme (i molest, segons com es vegi) que no som capaços d’apreciar la seva importància i la quantitat d’informació que ens dona sobre nosaltres mateixos i el món que habitem. Del peu esquerre del David de Michelangelo Buonarroti fins a la “pols intel·ligent”, un viatge lúdic en companyia de les partícules que ens envolten.

Obrir una mina, fabricar un telèfon _ Azahara Cerezo
La pantalla de plasma, el disc dur de l’ordinador, els micro-xips del motor del cotxe, les bombetes de baix consum… No sempre som conscients dels materials que fonamenten les noves tecnologies i dels requeriments de les economies digitals. Els processos que relacionen la gestió dels recursos minerals amb àmbits eteris com l’esfera virtual, estan farcits de fortes tensions i d’interessos creuats. Fins i tot l’extracció d’arena del Sàhara Occidental pot suposar una font de conflictes diplomàtics i geo-estratègics.

05.03.22 | L’aperitiu 2 | 12 h
Xavier Arenós
Brico-història
Tanit Plana
La fotografia com a espai de trobada

Brico-història _ Xavier Arenós
La brico-història com una forma d’apropar-se al coneixement històric des del punt de vista d’un historiador amateur –però no ingenu, ni mancat de rigor–  que composa els fets d’una manera personal. Seguint el fil de les figures del drapaire i el col·leccionista que apunta Walter Benjamin, com els que salven els objectes i les deixalles de l’oblit o de la seva càrrega utilitària. Un punt de vista que també rescata la vocació de la historiografia crítica d’il·luminar zones invisibilitzades del passat i especular sobre el relat de la història oficial.

La fotografia com a espai de trobada _ Tanit Plana
La fotografia com a lloc, com a punt de trobada, com a instrument de treball per centrar l’interès en la matèria sensible d’estudi. I, a partir d’una càmera, accedir al món adolescent, al seu entorn, als seus canals habituals de comunicació, sense voler traduir els seu codis ni replicar-los, com una forma d’interacció i de viatge emocional.

19.03.22 | L’aperitiu 3 | 12 h
Daniel G. Andújar
Cripto-Leviatan
Joana Moll
El pes de les dades

 Cripto-Leviatan _ Daniel G. Andújar¿Què en sabem de criptoeconomia, NFTs, blockchain, mineria de dades, art generatiu…? El bitllet es fa codi, el software es menja el mon, l’algoritme condiciona la realitat, el hacker es el nou artista modern… Mentre l’experiència humana es converteix en matèria gratuïta de pràctiques comercials ocultes, les pors o el desconeixement ens empenyen cap al confortable refugi de la nostra pròpia bombolla virtual i es desenvolupa una mena de Cripto-Leviatan de poder descomunal. “No hi ha ningú prou agosarat per despertar-lo…”.

El pes de les dades _ Joana Moll
L’any 2008 internet ja contaminava més que la indústria de l’aviació i, en l’actualitat, per contrarestar la quantitat d’emissions derivades de les visites globals a Google, cada segon necessitaríem 23 arbres. El núvol requereix d’infraestructures físiques que consumeixen ingents quantitats de recursos naturals. El component eteri i abstracte del mon digital, té un enorme contrapunt físic i material. Cada clic té un pes, un petjada ecològica i una despesa, que ens costa dimensionar i incorporar en el nostre imaginari i al debat social.