Zona intrusa 13. Un temps sense temps

Jordi Ferreiro

La proposta de taller que planteja Jordi Ferreiro per a l’institut Miquel Biada parteix d’una anàlisi de la història mateixa d’aquesta institució i pretén activar una reflexió al voltant de com s’administra el temps dins d’aquest mateix context. Centrant-se en l’especificitat del mateix institut, l’artista s’interessa particularment pel fet que convisquin estudis d’ESO i batxillerat amb estudis de CFGM i CFGS -de fort component tècnic- i imagina la possibilitat d’establir ponts entre uns i altres. Vinculant l’educació visual i plàstica amb el component eminentment tècnic d’aquests altres estudis i, a ser possible, posant-los a treballar en l’elaboració d’un projecte conjunt.

Es tracta. doncs, d’una proposta de  taller que posa al centre de la reflexió la mateixa estructura escolar i la manera com, en el si d’aquesta estructura, s’organitza el temps lectiu. Per activar aquesta reflexió es proposen una sèrie d’exercicis pràctics que ens permetran pensar com són aquestes estructures i elements que condicionen o determinen aquest “temps lectiu” i preguntar-nos per què són així i no d’una altra manera. Prenent com a referència les instant cities -o arquitectures utòpiques- es proposa als alumnes la construcció amb plàstics i ventiladors d’un espai substitutori de l’aula, per tal d’imaginar altres maneres d’organitzar l’espai i el temps lectiu. D’altra banda, es proposa també pensar i dissenyar un gest que aterri la reflexió al voltant de la presència del temps en les coses. La idea és alterar un dels mobiliaris bàsics de l’escola -la cadira amb taula-, prototipant un altre disseny possible del mateix element, amb la voluntat que aquests prototips puguin ser executats després pels alumnes dels estudis tècnics superiors.

 

Jordi Ferreiro
(Barcelona, 1982)
www.jordiferreiro.info

Jordi Ferreiro és artista i educador. Al llarg de la seva trajectòria ha participat i desenvolupat projectes per a diverses institucions tant a escala nacional – MACBA, Fabra i Coats, Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), Matadero, La Casa Encendida o el Museo Thyssen Bornemisza (Madrid)- com internacional -Bergen Kunsthall (Bergen, Noruega), Lighthouse (Brighton, Reino Unido), Whitechapel Gallery (Londres, Reino Unido), Z33 (Hasselt, Bélgica), Zacheta Gallery (Varsovia, Polonia), Museo del Oro (Bogotá, Colombia), Lugar a Dudas (Cali, Colombia), Academia Valand (Gotemburgo, Suecia), Museo Cerrillos (Santiago, Chile), Gaîté Lyrique (París, Francia) y TEOR/ética (San José, Costa Rica).

El seu interès envers les pràctiques contextuals i les pedagogies experimentals l’han dut a utilitzar formats com la instal·lació, la performance i formes d’educació preestablertes -visites guiades, audioguies, tallers, etc.- per tal de generar el que ell entén com a «estats d’excepció» dins les mateixes institucions culturals en les quals es despleguen, per tal de friccionar i experimentar noves formes i models de governança.