El relat d’una exposició

Podeu veure el fulletó de l’exposició aquí.

 

Ignasi Aballí
Llistats  (Obres, Cine, Flora), 1997-2005
Fotografia. Impressió digital sobre paper fotogràfic
150 x 105 cm c/u
Cortesia de Cal Cego. Col·lecció d’art contemporani i Col·lecció de l’artista

Tota l’obra de Ignasi Aballí sembla que la faci de manera que sembli que ell no fa res. Amb les llistes, una de les seves obres més conegudes, l’Ignasi va començar a retallar i ordenar per tema, diverses quantitats d’elements que trobava al diari. Llistes de pel·lícules, d’artistes o de morts, que posades de forma seguida, s’acumulen a la paret i quantifiquen el món.

 

Martí Anson
Mataró Patatoes Font Type, 2017
Disseny d’una samarreta per a l’exposició “El relat”
Tinta sobre paper
100 x 70 cm i 29,7 x 42 cm
Producció del M|A|C Mataró Art Contemporani

Martí Anson és un col·leccionista d’oficis. Després de recordar les samarretes que l’artista va fer per les Santes de 2008, vam encarregar a l’artista un nou ofici: que dissenyés una samarreta de l’exposició, peça amb edició limitada, per als nens i nenes de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà. L’artista va inspirar-se amb les “patatoes” –les primeres patates amb denominació d’origen de tot Espanya i típiques de Mataró—i va dissenyar uns tampons fets amb patates, que han servit per crear una tipografia única i una llegenda que llueix a cada una de les samarretes.

Pots veure el projecte de Martí Anson aquí.

 

Isabel Banal
Tutta Roma, octubre 2013-març 2014
Restes de goma d’esborrar, 120 recipients PET amb tap d’alumini, paper imprès, estructura de fusta i pintura plàstica
190 x 150 x 210 cm
Vídeo | 9’12”
Col·lecció de l’artista

La Isabel Banal va viure mig any a Roma. Uns mesos que li van servir per treballar en diferents projectes, entre ells Tutta Roma. Durant la seva estada a la capital italiana, la Isabel va consultar diverses guies turístiques i va visitar molts dels espais més concorreguts de la ciutat. Els va dibuixar tots, fins a 120. Dibuixos molt precisos fets a la Fontana di Trevi, al Coliseu o al Panteó. Un cop acabats i ja a l’estudi, els esborrava i guardava les restes de goma en pots. Cada pot etiquetat amb el nom del lloc, l’única referència, és la memòria del seu viatge.

 

Bestué-Vives
[David Bestué i Marc Vives]
Acciones en casa, 2006
Vídeo color, so | 22′
Cortesia de Cal Cego. Col·lecció d’art contemporani

David Bestué i Marc Vives van ser parella artística fins a l’any 2011. Una de les primeres peces que van realitzar i segurament la que els va donar a conèixer és justament Acciones en casa, que van fer després d’haver fet Acciones en Mataró. Acciones en casa és una col·lecció d’una cinquantena de situacions absurdes que reflexionen sobre allò que ens és quotidià, com l’amor, el futbol, la vida o l’art.

 

Rafel G. Bianchi
Gris Payne (La bandera en la cima), 2007-2011
Oli sobre tela
117 x 82 cm
Calendari, 2007-2011
Instal·lació
Mides variables
Cortesia de la Galeria NoguerasBlanchard, Barcelona-Madrid

Rafel G. Bianchi no ha pujat mai cap 8.000, però a través de la sèrie de dibuixos La bandera en la cima, es va proposar dibuixar de forma hiperrealista les 14 muntanyes que hi ha de més de 8.000 metres, reflectint així que per ell tan absurd és pujar una muntanya com ser artista. En aquest cas, ens deixa per a l’exposició l’Everest, el 8.000 més important, i també el calendari de treball que es va imposar per poder acabar la peça, com si és tractés del calendari d’ascensió d’un alpinista.

 

Curro Claret
Calaixera, 2003-2017
Suports de ferro i caixes recuperades
Mides variables
Col·lecció de l’artista i alumnes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà
Agraïments: Bar Petit Laru, Casa Ametller, Celler Castellví, Celler Monserrat, Fradera, Fruiteria Mon Viu, Fruites Manolo i Olga, Fruites Maria Àngels, Fruites Ro&Go, L’hort d’en Dídac i Parra Fruits.

Curro Claret és un dissenyador que molt sovint treballa amb materials reutilitzats. Ha fet làmpades i tamborets amb fustes i restes de materials. Molt sovint treballa en col·laboració amb col·lectius diversos. Per a l’exposició del Relat vam fixar-nos en la col·lecció de caixes que ell ha convertit en una calaixera. En aquesta ocasió, els petits curadors han estat convidats a cercar caixes per ampliar i crear aquesta magnífica calaixera.

 

Enric Farrés Duran
Los papeles del siglo, 2017
Instal·lació
Taula, tamborets, publicacions i petjapapers
Mides variables
Col·lecció de l’artista

L’Enric Farrés treballava a El Siglo, una botiga de llibres de segona mà. Mentre els classificava es va aficionar a guardar tots els punts de llibre i paperets que trobava dins de cada un dels llibres. Entre tot el què va trobar hi havia bitllets de tren, flors assecades, receptes de cuina o postals de viatge. En va col·leccionar més de 2500. Primer els va exposar damunt de taules immenses; després va arxivar-los i els va tornar a exposar classificats en caixes. Un amic seu un dia li va dir una endevinalla: Cualquier objeto excepto un papel és  L’Enric va saber la resposta. I per això va decidir agafar tots els papers, triturar-los i convertir-los en un petjapapers.

 

Neil Harbisson
Cap sinocromàtic, 2015
Bronze, sistema electrònic i papers de colors
44 x 40 x 37 cm
Col·lecció de l’artista

En Neil pateix un tipus d’estrany daltonisme que no li permet veure els colors, només el blanc i el negre. Aquesta dificultat l’ha portat a imaginar com poder veure els colors. Gràcies a ser un excel·lent músic i tenir una bona oïda, en Neil ha desenvolupat una tecnologia que no només li ha permès veure en colors sinó ser molt més precís que altres ulls. Ell té instal·lat dins del cap un ull òptic que tradueix els colors en notes. Aquest sistema ha portat Neil Harbisson a convertir-se en el primer Cyborg reconegut del món. La peça és un bust d’ell mateix amb un ull òptic, connectat amb ell via wifi, cosa que fa que qualsevol color que posem davant del lector del bust li arribarà en aquell precís moment, si està en alguna banda del món que li permeti coincidir amb l’horari de l’exposició.

 

Jordi Lafon + Montsita Rierola
Fes-te el lleó!,  2010-2017
Instal·lació amb lleons de fusta de la fàbrica Goula manipulats.
Mides variables
Col·lecció dels artistes, amb la participació dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà

La fàbrica de joguines Goula va tancar l’any 1996 i en va quedar un excedent de lleons de fusta. En saber-ho, en Jordi Lafon i la Montsita Rierola no s’ho van pensar dos cops, van adquirir-los i van decidir fer un projecte col·lectiu. Van repartir-los entre coneguts, amics, artistes i els van demanar que hi fessin alguna cosa, alguna intervenció. El resultat: més d’un centenar de lleons personalitzats de les formes més creatives. Ara, quan han estat convidats a participar a el Relat, els artistes han volgut ampliar la col·lecció i han demanat al fuster que tornegés, com va fer 25 anys enrere, més lleons per poder repartir entre els nens i nenes de 5è i també als visitants de l’exposició que tinguin ganes de fer-se el lleó.

 

Mariona Moncunill
Text on Snow on the Botanical Garden, 2013
Instal·lació
Fotografies, impressió digital i vídeo
Mides variables
Col·lecció de l’artista

Mariona Moncunill va obtenir una beca per anar a fer un projecte a Helsinki. Va anar-hi a l’hivern i va descobrir que hi havia un jardí botànic. Va decidir visitar-lo. Al passejar-s’hi va adonar-se que les plantes estaven colgades sota la neu i només en sobresortien els cartells. No veiem les plantes, però les podem imaginar, perquè els rètols ens expliquen les característiques d’allò que no veiem.

 

Perejaume
Exvots, 2011
12 peces de cera
Mides variables
Cortesia de la Galeria Joan Prats

Els exvots són les ofrenes que es fan en la religió cristiana a algun sant o a la Verge després o en el procés d’haver de superar una situació de dificultat. Perejaume agafa aquesta idea per crear uns exvots de cera fets a partir de motlles d’elements naturals: un tronc, una pedra.. D’aquesta manera mostra la seva voluntat de preservar els elements de la natura que, per l’artista, no són altra cosa que una extensió del nostre propi cos.

 

Raül Roncero
Welcome to Mataró, 2009
100 dibuixos A4 + exemplar numerat de l’edició de 100 postals
Col·lecció de l’artista

Cada un de nosaltres coneixem de forma especial la ciutat on vivim. Hi ha elements del nostre entorn que fan coneguda la nostra ciutat, d’altres que en canvi només les coneixem aquells que hi vivim o potser només les persones d’una edat concreta. Però totes elles construeixen la història del nostre municipi. En Raül Roncero fa una tria de 100 possibles motius per 100 possibles postals sobre Mataró. Ha col·leccionat persones, llocs, motius, personatges, símbols… La col·lecció acaba essent un joc d’endevinalles.

 

Belén Uriel
S, M, L multipurpose bags, 2009
3 bosses de plàstic i fusta de balsa
55 x 74 x 30 cm, 47 x 54 x 28 cm, 52 x 44 x 23 cm
Museu d’Art Jaume Morera, Lleida

Belén Uriel ens deixa una instal·lació de 3 bosses de tamanys diversos. Són bosses de mudança, les mateixes que hem vist que fan servir molts refugiats per transportar les seves pertinences durant el seu viatge, perquè són resistents i econòmiques. Són bosses que s’han convertit en una de les icones d’aquestes migracions i exilis.