Irene Bou
(Caracas, Veneçuela, 1982). Viu i treballa a Mataró
https://irenebou.com
A El margen de error, Irene Bou presenta un conjunt format per dos collages i una peça audiovisual. L’artista transita, mitjançant aquesta proposta, pel llindar que separa el que entenem per error i encert. D’una banda, la vibració de la corda en tensió que apareix en el vídeo evoca la inestabilitat del propi procés creatiu, el moment d’una presa de decisió que ens conduirà per un camí o un altre. Aquesta mateixa fragilitat es fa palesa en el binomi format pels dos collages, en els quals l’espai s’estructura a partir de la superposició de retalls de paper envellits i d’altres elements que revelen un procés que deixa un marge a l’error.
El margen de error, 2017
2 collage de 52 x 67 cm c/u
vídeo (loop)
Azahara Cerezo
(Girona, 1988)
www.azaharacerezo.com
L’any 2010, quan Google va incorporar els carrers de les ciutats alemanyes a Street View, l’empresa va rebre nombroses peticions per demanar que façanes i altres elements urbans fossin esborrats d’aquesta plataforma virtual, sovint al·legant qüestions vinculades a la invasió de la privacitat. Com a conseqüència d’aquesta allau de demandes, l’empresa es va veure obligada a “fer desaparèixer” les façanes de qui així ho requerís. Azahara Cerezo pren com a referència el llibre Spazieren in Berlin (Passejos per Berlín) que Franz Hessel publica l’any 1929 per a fer una espècie de remake en el qual l’escenari físic es veu substituït per l’escenari virtual. Així, l’artista es disposa a emprendre una deriva per la ciutat berlinesa a través de Google Street View, seguint els rastres del relat de Hessel amb la finalitat de rastrejar aquests edificis ara suposadament invisibles. Inesperadament, però, el recorregut visibilitza, depenent del punt de mira en el qual un se situï, algunes d’aquestes façanes que haurien d’aparèixer borroses, i revela així el fracàs d’aquesta acció.
Privacitat interrompuda, 2017
Impressió digital a partir de captures de pantalla encolada s/ paret
100 x 400 cm
Anna Dot
(Vic, 1991)
http://annadot.net
La proposta Les pedres del camí d’Anna Dot parteix d’una reflexió al voltant de l’expressió popular ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Entenent que, en aquesta expressió, la paraula pedra la podem entendre com a sinònim de la paraula error, l’artista es pregunta per la naturalesa i la forma d’aquesta pedra i, per fer-ho, se serveix de la novel·la del Quixot de Miguel de Cervantes. En l’obra, el protagonista, pensant-se cavaller i buscant viure aquelles aventures que ha llegit en els llibres de cavalleries, comet tota una sèrie d’errors que no fan sinó parlar-nos de la diferència entre les seves expectatives i la realitat. Basant-se en aquesta contraposició entre l’ideal i el resultat frustrat, l’artista desenvolupa un sistema que li permet traduir el text literari a una sèrie de vectors que representen les desviacions existents entre aquests dos elements.
La instal·lació resultant ens permet transitar per una traducció dels errors comesos pel Quixot al llarg de la novel·la, ara convertits en pedres.
Les pedres del camí, 2017
10 impressions 3D en Laybrick collades a terra (13 x 10 x 10 cm c/u aprox) i pista d’àudio digital
Amb la col·laboració d’Eugenio Tisselli
Enric Farrés Duran
(Palafrugell, 1983)
www.enricfarresduran.com
189 errores és una publicació que recull les fe d’errates compilades en el si de la col·lecció Papeles del Siglo; una col·lecció de 2.342 documents que l’artista va anar construint mentre treballava en una llibreria de vell. Aquests papers deixen constància de les faltes d’ortografia, de paraules bescanviades per altres de similars, d’errors de maquetació que alteren el discurs. En aquest cas, el llibre serveix de pretext per pensar la naturalesa del fracàs i de l’error i desemboca en una instal·lació, en un racó de lectura impossible, que integra elements que s’escapen de la correcció i generen així un espai de confusió i inestabilitat permanent.
189 errores, 2016
Instal·lació
2 cadires de fusta i llibre offset de 23 x 15 cm
Mireia Ferron
(Malgrat de Mar, 1988)
www.mireiaferron.com
Temere error és una sèrie fotogràfica en la qual l’accident i l’atzar s’erigeixen com a principals motius de la proposta. El projecte pren per títol un terme utilitzat en el camp de l’enginyeria i de la física, que fa referència a aquells errors que són el resultat d’una sèrie d’esdeveniments únics, impossibles de controlar durant el procés de mesurament d’una variable. Així, en el transcurs d’una deriva pels voltants de la ciutat francesa de Niort – ciutat en la qual l’artista resideix temporalment en el marc de la beca dels Rencontres de la Jeune Photographie Internationale -, allò que altera l’esdevenir regular de les coses opera a dos nivells: d’una banda, mitjançant la presència d’elements dissonants que apareixen en l’espai natural d’una manera inesperada i, de l’altra, a través de la incorporació de l’error a l’hora de fer aquestes fotografies.
Temere error, 2013
Fotografia
18 còpies en gelatina de plata
40 x 50 cm | 30 x 40 cm | 20 x 24 cm | 10 x 12 cm
Francesc Ruiz Abad
(Palamós, 1990)
http://francescruizabad.com
El projecte This was forever until now, realitzat gràcies a una beca de la Fundació Guasch Coranty, es planteja com un viatge deriva en autoestop. Un recorregut sense un destí prefixat, durant el qual l’artista estableix unes normes de joc molt clares: deixar-se portar allà on es dirigeixen els conductors que s’aturen a recollir-lo. L’estratègia basada a abandonar un cert control sobre allò que es fa, converteix el viatge en la finalitat mateixa del projecte i l’artista en un subjecte errant que es veu submergit en un estat d’incertesa constant. Durant el transcurs d’aquesta deriva erràtica, Francesc Ruiz va recopilant tota una sèrie d’objectes: aquarel·les, fotografies, postals, objectes trobats, quaderns, etc. que permeten construir una espècie de col·leccions que es poden llegir com a mapes subjectius de les diverses etapes d’aquest viatge.
This was forever until now, 2014-2015
Instal·lació
Tècnica mixta (11 marcs de mides variables i caixes pintades de mida variable)
Irene Solà
(Malla, 1990)
http://irenesola.hotglue.me
A To read, Irene Solà proposa un exercici singular en el qual se situa davant una càmera i llegeix una sèrie de textos escrits en islandès, sense conèixer-ne la llengua. Aquests fragments inconnexos són posteriorment transcrits per un altre islandès, a partir del que aquest entén de la lectura que en fa l’artista. En aquest joc de traduccions, es manifesta una reflexió sobre el llenguatge i sobre la (im)possibilitat de la comunicació, aspectes que així mateix travessen d’una manera transversal la producció artística i literària de l’artista. En aquest cas, el desconeixement deriva inevitablement en un error buscat i conscient.
To read, 2013
Vídeo
Damià Vives
(Artà, 1981)
http://damiavives.com
En la sèrie Cartografies de paisatges interurbans I, Damià Vives explora aquells espais que conformen el seu univers quotidià a través del traç. L’artista, mitjançant un exercici metòdic i regular, deixa registre dels diversos recorreguts que realitza al llarg del dia en una varietat de transports públics i privats. Malgrat establir una manera pautada i ordenada de procedir, però, es deixa portar: es disposa un paper damunt les cames i deixa que sigui el moviment incontrolat d’aquests vehicles el que defineixi les línies que acabaran conformant cada una d’aquestes obres. D’aquesta manera acaba configurant una espècie de mapes a partir de les empremtes que deixen cada un d’aquests desplaçaments.
Cartografies de paisatges interurbans I, 2011 – 2014
Instal·lació
90 dibuixos de bolígraf sobre paper mat de 230 grs
21 x 29,7 cm c/u
