Artistes

Paula Artés (Molins de Rei, 1996). Graduada en fotografia i creació contemporània, també ha realitzat un postgrau de disseny gràfic i un d’audiovisual per a fotògrafs a Idep Barcelona. Compromesa en donar a conèixer i qüestionar les estructures de poder i control, mostrar les entranyes, les quals estan ocultes als ciutadans. Ha exposat a la Fundación MAPFRE Guanarteme (Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria), al festival Lumínic (Sant Cugat del Vallès), al Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona), a l’IEI i al Museu Morera de Lleida, a la Sala Kursala (Cadis), a Embarrat (Tàrrega), a la Sala d’Art Jove (Barcelona), a CC Can Basté (Barcelona), i al programa Temporals de l’ICUB. Amb diversos projectes ha obtingut la beca d’investigació i innovació en arts visuals de la Generalitat de Catalunya i l’ajuda de VEGAP a la creació. El 2019 va autopublicar el seu primer fotollibre Fuerzas y cuerpos i va realitzar la primera residència d’artistes al HISK de Bèlgica. Els seus treballs han estat seleccionats, entre molts altres, a Descubrimientos PhotoEspañaSCAN PhotobooksUnseen Dummy Award i Athens Photo Festival.

Jose Iglesias García-Arenal (Madrid, 1991, actualment viu a Los Santos de Maimona, Badajoz). Treballa com a artista i curador entorn de les polítiques de la memòria i les transformacions del territori des d’una perspectiva crítica amb les estructures colonials heteronormatives neoliberals, a través de textos, exposicions, peces de vídeo i processos col·lectius. De manera individual o col·lectiva ha exposat a institucions com el CICUS (“Oculta, soterrada, sumergida”. Sevilla, 2022), Sala Amadís (“El territorio es un acto”. Madrid, 2020), Complejo Cultural de Río Gallegos (“Campamento”. Santa Cruz, Argentina, 2019), Museo Nivola (“Peekaboo. Looking askance at issues of childhood in connection with nation”. Sardenya, Itàlia, 2019), MUSAC (“Provincia 53”. Lleó, 2017) o CAAC (“¿Qué sienten, qué piensan los artistas andaluces de ahora?”. Sevilla, 2016). Des de 2019 dirigeix la plataforma curatorial MAL (www.plataformamal.com).

Estampa és un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals. La seva pràctica es basa en una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals i digitals, que permeti entendre el seu funcionament, usos i construcció com a objecte discursiu. En els últims anys han desenvolupat diferents projectes al voltant dels usos i ideologies de la intel·ligència artificial, i la seva influència en la cultura visual contemporània. La seva pràctica es concreta en peces d’investigació artística com “El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials” (2017-2018) o instal·lacions com “Cambres fosques de la ideologia” (2022), “Auspicis” (2019) o “Espècies marcianes” (2021), entre molts altres projectes. La seva obra també inclou peces d’animació experimental (com “A la colònia penitenciària”, 2010) i de vídeo-assaig (com “The process of Seeing“, 2020 i “Què és el que veus, YOLO9000?”, 2019).