Com [en present d’indicatiu]
Lluís Alabern | Caterina Almirall | Neus Borrell | Carlos Bunga | Jordi Ferreiro | Bru Ferri | Joan Fontcuberta | Alexandra Laudo | Joana Masó | Joan M. Minguet Batllori | Clara Nubiola | Tanit Plana | Moon Ribas | Joana Roda | Juana Dolores Romero Casanova | Gino Rubert | Mireia Sallarès | Mar Serinyà | Pía Sommer | Blanca Llum Vidal
Mentalment, aquests darrers mesos hem buidat el calendari i ens hem abocat tots a la finestra digital. Les tecnologies mòbils han afavorit aquest model, mentre hem anat treballant en uns escenaris que han anat variant a ritme de quinzenes. Hem aturat les exposicions, les activitats escolars, hem tancat els equipaments. Ens sembla ben ingenu pensar que hi ha una translació literal d’experiències, de la física a les parets del centre d’art a la digital de les xarxes, de la mateixa manera que hem viscut les celebracions dels rituals per pantalla o hem convertit les converses en videotrucades.
Amb la mateixa intensitat hem percebut que hauríem de repensar les nostres estratègies, perquè tots hem intuït que hi haurà un abans i un després de la pandèmia. Segurament algunes coses romandran com estaven, però d’altres no.
En aquest revisitar imaginari i especulatiu de les estratègies de programació d’un centre d’art enmig de la incertesa actual, hi continuen havent els mateixos actors: els creadors i curadors, el públic i els productors, en aquest cas un centre d’art institucional que vetlla pel sector i per la integritat de la seva economia. L’aturada ha condemnat i desplaçat parcel·les i això ens ha obligat a llaurar el calendari novament per continuar amb els compromisos i pensar-ne de nous.
Com [en present d’indicatiu] sorgeix enmig d’aquest replantar i és fruit de tastar nous formats a mig camí entre l’acte performatiu i l’exposició, entre la conversa i el contrast, entre artistes i curadors/es, entre presencial i virtual. Més d’una vintena de mirades repartides en 6 moments diferents, a l’entorn del fragment del poema d’Enric Casasses*, del qual hem manllevat el nom de la proposta i hem convidat a fer-ne la cloenda:
Com agafaràs les coses?
Com vinguin.
Com els hi plantaràs cara?
Com pugui.
Com em miraràs a mi?
Com vulguis.
* Enric Casasses (El nus la flor, 2018)
Els tercets configurats han rutllat amb mecanismes diversos i per això cada un dels #com prendrà una forma diferent, que intuïm atzarosa i poderosament actual. En farem registre.
El poema de Casasses segueix, però la literalitat del present l’atura ara per convidar artistes i curadors/es a explicar-nos el propi present d’indicatiu, just ara, just enmig de, just després de.
Gisel Noè
Directora del M|A|C