L’obra de Ramon Guillen-Balmes ha estat abordada sempre en la seva singularitat.
Certament, la seva personal vivència de l’art diferencia la seva producció de la d’altres artistes, però no és menys cert que, des de la perspectiva que inevitablement dóna el temps, es fan visibles determinats vincles, certes filiacions, que proporcionen una dimensió nova a la seva obra, un tomb en les claus interpretatives que permet, si més no, estimulants relectures que es vénen a afegir a les ja conegudes.
Així mateix, ha arribat el moment d’identificar els interessos, les dèries i les preocupacions de Ramon Guillen-Balmes i com aquests es succeeixen (o sobreposen) en el temps i es plasmen en la seva obra. Voldrem també treure a la llum els noms de teòrics, escriptors, artistes que Ramon admirava i que, d’alguna manera, s’integren íntimament a la seva producció, com s’hi entreteixeixen també els seus amics, la gent que estimava.
En les diferents etapes en què s’estructura la seva producció hem pogut constatar, una vegada més, l’artista prolífic, ocurrent, perfeccionista i rigorós que va ser.
Antònia Maria Perelló
Comissària de l’exposició