Fa un temps que, en despertar, apuntava els somnis que havia tingut durant la nit. Molt esquemàticament, relatava el que recordava de la successió de situacions i gents que hi apareixien. Una mena de dietari de somnis. Els vaig transcriure en un quadern comprat a una llibreria que liquidava estocs. Entre relíquies, vaig trobar un “Libro de almacén”, amb les seves pàgines ratllades en columnes i files, de roig i blau, amb entrades i sortides, quantitats, dates, valors i existències ordenades. El dietari el tenia entaforat al final d’una lleixa, a la fila del darrere, enmig d’arxius de negatius i correspondència. Es trobava entre aquelles coses importants, per guardar, però que no necessites consultar diàriament. Certament oblidat. Aquests dies que els somnis s’han fet més presents i vius, he recordat el magatzem de relats somiats que havia inventariat temps ha. M’he posat a rellegir-los. Molts no els recorde gens. Tret d’algun que, en repassar-lo, em venien les imatges de bell nou al cap. Un llambreig de memòria revinguda. He apuntat alguns somnis que encara recorde d’aquests dies de tancament plens de son. I l’he deixat més a ull de terra. Entre l’arxivador de projectes en curs, i la carpeta de futurs. En un lloc estret de possibilitat, però amb llom ancorat analògicament a la superfície de l’arxiu. A l’abast del dit. Per si del brotam de fulls en surt quelcom de llevador.
Mar Arza
(Castelló de la Plana, 1976)
www.mararza.com
