Zona intrusa 13. Un temps sense temps

Marc Larré
Sincronías

El taller plantejat per Marc Larré per a l’Escola Freta busca aproximar-se a la temàtica proposada posant en dubte la idea moderna de progrés i la percepció diacrònica del temps. Per fer-ho, proposa una exploració i una reflexió al voltant del temps focalitzant l’atenció en la idea de la sincronia, és a dir, atenent els esdeveniments  que succeeixen o que coincideixen al mateix temps.

La proposta pràctica parteix de posar en joc una estratègia similar a la desenvolupada per l’artista en el seu projecte Sincronías; així, es proposa als alumnes a sortir de l’aula per a realitzar unes petites intervencions a l’escola -utilitzant objectes quotidians, mobiliari o els seus propis cossos- que documentaran en vídeo. Durant l’entretemps -el període de temps que existeix entre la primera sessió de treball i la segona-, l’artista convida a l’alumnat a posar-se d’acord en dur a terme una mateixa acció en un mateix moment del dia, de manera que, tot i estar en espais diferents, els seus cossos estaran sincronitzats amb els dels altres en un període concret de temps. Posteriorment, durant la segona sessió de treball, es treballa conjuntament sincronitzant les imatges que els alumnes van enregistrar durant la primera sessió amb esdeveniments d’abast més global que estaven tenint lloc en el mateix instant en el qual ells estaven realitzant aquestes accions, per tal d’acabar fixant totes aquestes sincronies en una peça audiovisual conjunta.

 

Marc Larré
(Barcelona, 1978)
www.marclarre.com

Marc Larré va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i actualment és tutor a Metàfora (Barcelona) on també imparteix workshops de fotografia i narrativa audiovisual de manera puntual. Ha exposat individualment a la Galeria etHALL («1+1=3», 2018), al Museu Frederic Marès («Contactos», 2018), a la Fundació Suñol («De aquellas fotos estos barros», 2017), a la Fundación BBVA de Madrid («Sincronías 2016», 2017) a la Capella («Nom és acció», 2013) i a l’Espai Zer01 d’Olot («Fotografies i pedres», 2011) entre d’altres, i ha participat en nombroses exposicions col·lectives.

En els seus treballs explora l’especificitat del mitjà fotogràfic i de l’escultura sovint posant-los en relació, de manera que l’ús d’un remet a l’altra i viceversa; quan s’aproxima a la fotografia ho fa des de la seva condició material, manipulant-la i convertint-la en volum per tal d’allunyar-la de la seva reminiscència documental o de representació, mentre que quan utilitza el fang ho fa com si es tractés d’un negatiu fotogràfic, fent-lo col·lidir amb altres elements materials per tal de capturar i activar una reflexió de fons sobre la mateixa naturalesa de la imatge.