Zona intrusa 13. Un temps sense temps

Taller no realitzat amb motiu de la Covid19

Job Ramos
Les activitats acadèmiques es desenvolupen setmanalment de dilluns a divendres en horari de matí. 2n de batxillerat fa de 8 a 14.30 cada dia i 1r de batxillerat, de 8 a 14.30 excepte els dimarts que fan de 8 a 13.30 i de 15 a 17 h

El taller que planteja Job Ramos es proposa treballar a partir de les formes mitjançant les quals es regula el temps dins la mateixa institució educativa. Parafrasejant el rol del detectiu el taller parteix de la descoberta i el monitoratge de tot allò que té a veure amb la gestió del temps dins el mateix centre educatiu. Mitjançant el joc, es busca fer evidents estructures que vehiculen o regeixen la nostra experiència diària. A partir de totes aquestes situacions detectades es proposa a l’alumnat refer un manual de dissidència política publicat als anys 70 sota el títol de 100 Ways to disappear and live free. La idea, doncs, és acabar realitzant una reedició del manual, enumerant les situacions detectades i elaborant una sèrie de contrapropostes respecte aquestes. El taller proposa una sèrie d’estratègies en sintonia amb el tipus de pràctica que desenvolupa Job Ramos. En aquest sentit, s’evita la definició estanca d’un tema o format concret a partir del qual treballar i, per contra, es proposa partir sempre del context en el qual s’intervé, fent que la situació donada esdevingui part fonamental de la proposta.

 

Job Ramos
(Olot, 1974)
www.jobramos.net

Job Ramos és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la University of West England i actualment és professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat exposicions individuals al M|A|C Mataró Art Contemporani («Si Can Palauet fos pla», 2016), al Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona («Immunitat de capvespre», 2011), a la Casa de Cultura de Girona («Staring at the sun was extremely painful», 2001) i a l’Espai Zer01 d’Olot («Un altre paradís sense clavegueram», 2008), entre d’altres i ha estat guanyador de la Biennal d’Art de Girona (2010) i de la Beca Primavera de l’Escala (2015) amb el projecte Buidar el mar per omplir la casa.
Els seus treballs, tot i que conceptualment i formalment diversos -ha transitat, en uns inicis, pel llenguatge interactiu, l’audiovisual i la fotografia, per acabar apropant-se a allò més tangible-, mantenen unes constants que tenen a veure amb tres qüestions fonamentals; d’una banda, amb una aproximació gairebé sempre tangencial al seu “objecte d’estudi”, de l’altra, per un intent de domini i control de certs aspectes que, per definició, són impossibles -o, si més no, es resisteixen- de ser dominats i, finalment, per la instauració d’un “dubte” constant envers la capacitat que tenen els “objectes sensibles” de transmetre o transferir “alguna cosa” entre l’artista-productor i el públic-receptor.