#com01 | 26.09.20
Carlos Bunga + Joana Roda + Pía Sommer
Quan la Gisel em va proposar el projecte COM (En present d’indicatiu) estàvem confinats a casa, vam fer una vídeo trucada, d’aquelles del principi on tot just començàvem a saber que era el ZOOM.
Tan la Gisel com jo, portàvem dies donant voltes a que és el que hauríem de fer, com havíem de procedir a partir de llavors? Ella des del MAC, jo des de Bombon.
Com gestionar els continguts pendents, posposar, anular, repensar..? Dins del meu cap ressonaven les paraules: No és un moment per prendre decisions importants, no sabem que passarà…Fem un post
Les xarxes socials es van omplir de continguts, continguts impacients, continguts que buscaven omplir el buit que deixen les exposicions que no es poden visitar, els actes anul·lats.
La proposta de la Gisel doncs, arribava en un moment d’incertesa, com un repte per a mi; pensar en una trobada en present entre dos artistes. En un espai físic però que mai se sap que passarà i quin serà el format final.
Ens ha tocat viure aquest moment on la previsió del futur no te massa sentit, on les veritats absolutes tenen menys valor que mai i les possibilitats son infinites i totalment imprevisibles. Un moment doncs, en que, i encara que soni a tòpic, el present té més valor que mai.
Fer el que pots fer ara i fer-ho sense pensar massa en el que farem demà, i enmig de tot aquest enrenou és on em presenten a la Pia i al Carlos i ens obren la possibilitat a formular un aquí i un ara, que tindrà lloc a finals d’un setembre del tot incert.
El primer que vaig pensar va ser que els havia de veure en directe. Com que els dos artistes no es coneixien vam decidir que ens veuríem primer amb la Pia i després amb el Carlos i finalment tots tres junts.
Ens vam trobar amb la Pia i ella em va obrir les portes a un mon de sons impossibles, d’un llenguatge imaginari que de manera improvisada es converteix en performance lingüística, i que ella recull per a transitar camins on el so i la visibilitat es troben. Nosaltres, ens vam trobar en un bar.
Després de la primera trobada amb la Pia vaig començar a intuir perquè la Gisel havia escollit aquestes dos artistes per a fer el primer COM. Pia em parlava de llegir la plasticitat dels materials, de insertar-se en els buits de l’altre…per a mi, que no coneixia en profunditat l’obra dels dos, construir aquest COM era un exercici d’anar detectant les senyals que ens permetrien trobar-nos als tres.
Amb el Carlos, ens vam veure al seu estudi, amb l’Ainhoa, la seva estudio manager. Envoltats de les seves peces (i de les restes d’una intervenció que van fer junts amb l’Ignasi Aballí, però això és un altre tema interessant que ara no tinc temps d’explicar) vam parlar de la seva obra buscant construir ponts amb la Pia. Les instal·lacions de Carlos, construeixen espais on acollir infinitat de possibilitats, experiències úniques que qüestionen conceptes com l’estabilitat, la veritat o la permanència i, com en el cas de la Pia, emanen quelcom de temporal i efímer. L’obra de la Pia podria inserta-se en aquestes construccions del Carlos, però quan ens vam trobar els tres, vam pensar què passaria si ho fèiem al revés? I si era la Pia qui construïa ara?
Per al nostre COM proposem un exercici invers, Pia construirà un espai amb el seu so i el seu cos, que Carlos llegirà amb les seves peces. Un COM que passarà allà per primer cop, com una cita a cegues on et guies per les referencies i pels comentaris dels altres, l’obra dels dos artistes es trobarà per primera vegada en el marc d’aquest esdeveniment i es podrà veure allà i ara, i potser ara i a molts llocs.
Carlos Bunga | Polychromatic Environment, 2018 | instal·lació
(c) fotografia: Vasco Celio
Carlos Bunga (Porto, 1976)
El seu treball d’altíssima incidència internacional combina una intensa materialitat amb l’evocació d’estats psíquics. Les estructures escultòriques i pictòriques proposen l’arquitectura com a cos i espai mental i els cicles de construcció i transformació exploren nomadisme, experiència espacial i el potencial creatiu i simbòlic de les ruïnes. Té l’estudi a Mataró.
Joana Roda (Barcelona, 1987)
Estudia Història de l’Art a la UAB, a la Sorbona IV de París i a la Complutense de Madrid. En aquests trànsits i Mont-real al Canadà va anar fent feines i projectes diversos entre galeries i cafès, art i càterings. L’any 2017 obre amb Bernat Daviu la galeria Bombon Projects a Barcelona.
@joana_roda
www.bombonprojects.com
Pía Sommer (Xile, 1981)
Treballa aspectes relacionats amb el so i allò visible, és poeta, artista interdisciplinar i parteix de La Internacional Ruidísta. Ha estat convidada a diverses exposicions, individuals i col·lectives, festivals, xerrades, lectures, publicacions, galeries i museus nacionals i internacionals d’Amèrica Llatina i Europa. És artista resident a La Destil·leria de Mataró.
www.piasommer.com
https://soundcloud.com/piasommer
https://vimeo.com/piasommer
